ACOLLIDA

Resum

Catalunya té 787 famílies d'acollida quan el sistema en necessita 1.400. Vaig dissenyar una plataforma i una campanya que substitueixen el llenguatge burocràtic per una conversa humana i directa, per arribar a les persones amb més probabilitat d'acollir però que menys es reconeixen en les campanyes existents.

Contribució

• Recerca
• Disseny de producte amb IA
• Disseny UX/UI

Eines

• Figma
• Entrevistes de camp
• Mapes d'afinitat
• Intervenció urbana analògica
• Enquestes quantitatives
• Anàlisi de dades
• Prototipatge

Mètodes

• Recerca qualitativa: entrevistes en contextos naturals i públics
• Anàlisi institucional: dades de la DGAIA 2013–2026 i enquesta de l'ICAA
• Intervenció urbana participativa
• Síntesi UX, mapatge de resultats i agrupació per afinitat
• Disseny iteratiu de prototips validat amb observació

Punts de dolor

• Barrera emocional

  La por al vincle bloqueja l'acció abans fins i tot de buscar informació.

• Procés invisible

  No hi ha un pas a pas accessible; la gent abandona abans de començar.

• Autoexclusió

  Els perfils no normatius no es veuen com a candidats vàlids.

• Informació indigerible

  El web i la IA donen el mateix resultat: massa dens, massa fred.

• Distància institucional

  La comunicació s'adreça a l'administració, no a la persona real.

Definició del problema

«La crisi de l'acolliment a Catalunya no és una manca de persones disposades; és un fracàs del disseny de la comunicació a l'hora de fer que el primer pas sembli possible.»

Recerca

• Procés

  Web Architecture

• Identificació

  Facts

• Entrevista

  Anonymous Interview

• Fotografies

  Some Photographs

• Usuaris

  User Personas

• Trajectòria

  Affinity Map

Conclusions clau

• Zero Starting Point

  Barrera informativa

  85%

  Les persones que van buscar informació sobre l'acolliment a internet o amb IA van arribar a la mateixa conclusió: la informació era massa complexa i massa freda per actuar.

• Law vs Reality

  Bretxa sistèmica

  67%

  Tot i la prioritat legal de l'acolliment familiar, el 67% dels 7.775 infants tutelats de Catalunya viuen en centres residencials, i la bretxa creix.

• Knowledge Overestimation

  Percebut vs. real

  99%

  Totes les persones entrevistades creien saber més sobre l'acolliment del que en sabien: una bretxa entre el coneixement percebut i el real.

«No cal ser perfecte. Cal ser present» com a solució

Aquesta campanya és una plataforma que troba les persones allà on són, amb els seus dubtes, les seves pors i la seva vida real, i les acompanya fins al primer pas.

Flux d'usuari

Resultat

• Xatbot amb IA

  • Vaig definir el to del xatbot com «un amic que coneix el sistema».
  • Un botó d'accés permet obrir el xatbot des de qualsevol punt del web.

• UX de proximitat

  • Preguntes curtes i properes substitueixen els formularis institucionals llargs.
  • Les opcions predefinides eliminen l'angoixa d'un camp buit.

• Estructura que parteix de la por

  • Els punts d'interacció responen directament a les angoixes detectades en la recerca.
  • Una arquitectura centrada en l'usuari evita la comunicació oficial habitual.

• Sistema d'identitat visual

  • Les jerarquies de titulars plantegen i desmunten els prejudicis de l'usuari per frenar el dubte.
  • El text respon als resultats de la recerca qualitativa abans que la persona desconnecti.

• Anonimat a través de la metàfora

  • La fotografia dessaturada combinada amb il·lustracions de línia blanca protegeix legalment la identitat dels menors.
  • La figura dibuixada sobre entorns d'adults és una invitació poètica a omplir un espai buit.

• Paleta centrada en la calidesa

  • Els accents en groc mostassa aporten proximitat emocional.
  • La paleta evita expressament les convencions cromàtiques institucionals.

• Experiència completa

  • Un sistema d'una sola pàgina reuneix el test, el procés, els testimonis i l'agenda.
  • Diversos camins de navegació serveixen diferents tipus de visitants alhora.

• Embut d'orientació

  • Un test de diagnòstic ràpid mostra fins a quin punt cada persona encaixa amb l'acolliment.
  • Cada resultat porta directament a un pas següent concret.

• Conversió seqüenciada per l'empatia

  • Les dades de contacte només es demanen quan l'usuari ja ha generat confiança.
  • La recollida de dades s'ubica segons la disposició emocional de l'usuari.

Conclusió

Tancar la bretxa de l'acolliment exigeix substituir la complexitat institucional per una veu humana i empàtica que validi l'usuari.